LA MILLOR RAÓ PER DEIXAR DE FUMAR: TU
El tabac és la primera causa de mort evitable al món. La major part dels fumadors i fumadores manifesten en algun moment el seu desig de deixar-ho però el percentatge de qui ho aconsegueix encara segueix sent molt baix.
Deixar de fumar no és només una qüestió de “voler”. La nicotina és un dels compostos més addictius que coneixem. Quan s’està un temps sense fumar el cervell comença a enviar missatges cada vegada més urgents de que necessita la seva dosi. La persona es posa nerviosa, sent un malestar inespecífic i la seva atenció es centra en aconseguir una cigarreta o escapar d’aquest lloc tancat per poder encendre-la. Sap que una cigarreta li farà sentir-se bé de nou, encara que sigui per poc temps. I no és capaç de pensar en una altra cosa.
Fumar és una addicció.
I les addiccions són desordres complexos que no poden reduir-se a una qüestió de conducta. Fumar, una acció realitzada de manera quotidiana durant anys, queda associada a molts contextos, ens acompanya en aquells moments que no sabem què fer, ens dóna uns minuts de respir, ens tranquil•litza quan estem nerviosos i quan ens avorrim ens activa. Ens ha donat una identitat i complicitat amb altres persones. Som fumadors. Som fumadores.
El tabac (com qualsevol altra substància, el joc o els croissants de xocolata) ha desenvolupat un sentit a la nostra vida, ha creat un vincle i té un espai propi en moltes de les nostres rutines i relacions.
No obstant això, malgrat que una addicció és un dels problemes més difícils d’afrontar en una teràpia, la major part de les persones que intenten deixar de fumar ho fan pel seu compte, sense sol•licitar ajuda de cap professional. I encara que hi ha qui ho aconsegueix, en realitat són molt pocs respecte als que ho intenten.
Els estudis ens diuen que el millor mètode per deixar de fumar és la teràpia psicològica acompanyada, en els casos de forta addicció a la nicotina, de fàrmacs. Què aporta la teràpia psicològica enfront de la mera voluntat de deixar de fumar? A més d’abordar els obstacles i aprendre a afrontar les recaigudes, és a dir, fer més fàcil aconseguir que no fumem, permet que arribi un moment en què fumar ja no formi part de la nostra vida i, com un no fumador, ens vegem lliures de la lluita interna d’agafar una cigarreta o no agafar-la.
Deixar de fumar no és un abans i un després. És un procés que comença el primer dia que ens vam plantejar que hauríem de deixar de fumar i que finalitza quan la presència d’una cigarreta no ens provoca una confrontació interna. Encara que passin anys entre un moment i l’altre. Cadascú dels pensaments compte. I cadascú dels fracassos ens apropa una mica més a l’èxit. Treure el tabac de la teva vida implica aprendre a omplir l’espai que deixa perquè per a molts fumadors i fumadores deixar el tabac implica viure un dol.
Si fumes i no estàs pensant en deixar-ho et convido a que et plantegis les teves prioritats en la vida i valoris en quina mesura el tabac les pot estar afectant.
Si fumes i vols deixar-ho, no perdis un minut. Busca informació (ara mateix) i decideix amb quin professional et sents més còmode. Amb algú al teu costat les possibilitats d’èxit s’incrementen.
Si fumes i ho has intentat deixar diverses vegades, torna-ho a provar. Ja portes una bona part del camí feta i la informació de què va passar cada vegada que ho vas intentar és molt útil per conèixer els teus punts febles i les teves fortaleses.
Si no fumes, no comencis, perquè no fumar és una de les millors coses que pots fer per tu.