PORNOGRAFIA, INTERNET I MENORS. CÒCTEL PERILLÓS

Internet és una eina que ens permet accedir a qualsevol tipus de contingut de manera instantània i gratuïta. Un dels materials més consumits és el sexual. Aquest fàcil accés té dues implicacions importants.

-La visualització de pornografia per part de menors d’edat, fins i tot quan encara es troben en cursos de primària

- El consum fàcil i continuat de pornografia indueix la necessitat d’incrementar la intensitat de les imatges per obtenir l’excitació sexual desitjada

Vegem quines conseqüències tenen aquests dos fets.

Quan un menor accedeix a imatges de sexe explícit no té capacitat per contextualitzar les escenes que està veient per la qual cosa és previsible que assumeixi que aquestes conductes són les esperables. És a dir, poden aprendre que la sexualitat és només una mena d’exercicis vigorosos al voltant del plaer d’un home, desproveït de qualsevol altre aspecte emocional.

Perquè, deixant de banda l’edat, el problema de la pornografia no és el sexe explícit sinó l’associació de la sexualitat amb la conducta agressiva cap a la dona. Assumint a més, per a més INRI, que és un comportament que a la dona li agrada.

I amb aquesta expectativa, un noi en plena adolescència intenta relacionar-se amb una noia de la seva edat. Què podria sortir malament? En el millor dels casos frustració per ambdues parts.

Vaig ara a pel segon punt en discòrdia. El consum compulsiu. Les escenes van sabent a poc, com el drogoaddicte que cada vegada necessita més dosi per sentir-se col•locat. El consumidor compulsiu també necessita més. Més agressivitat en el que veu. Més dominància. Li agrada ja coquetejar amb la humiliació i fins i tot arriba a gaudir amb situacions que, sense dubtes, generen dolor a la dona. I un dia no n’hi haurà prou només amb veure-ho.

Arribats a aquest punt perdem els dos sexes, encara que, com sol ser habitual, un sexe perd més que l’altre.

D’una banda es gesta una cosificació de la dona que la converteix en un objecte que està en el món amb l’únic propòsit que el de donar plaer a un home. D’aquí tenim actes com el de La Manada o com el cas que llegeixo poc abans d’escriure aquestes línies, d’un youtuber rus que dedicava el seu canal a posar en situacions humiliants i cruels a la seva xicota i que va acabar congelant-la de fred per haver-la deixat fora de casa en roba interior mentre obtenia milers de likes d’homes que es excitaven veient-la morir d’hipotèrmia.

Un home no s’excita per actituds tan violentes si no ha tingut abans un aprenentatge. El mateix aprenentatge que ha aconseguit que els estímuls normals que generen un estat d’excitació a la majoria de les persones a ell li siguin insuficients i això, en algun moment, suposa per a aquest home, o noi, un problema en les seves relacions personals i, sobretot, íntimes. I això s’està començant a veure ara en consulta.

Què podem fer?

Comencem per vigilar l’accés a la pornografia dels nostres menors. Que quan accedeixin a aquest contingut, com més tard millor, comptin amb un model previ sa que els permeti separar la seva sexualitat d’una ficció que té un objectiu molt concret i específic.

Com podem crear aquest model de sexualitat que ajudi a posar en perspectiva tant la pornografia com qualsevol altre contingut sexual? Parlant. La sexualitat és un tema que pot i ha d’estar present en les converses amb els nostres fills i filles on podrem oferir una idea afectiva, segura, divertida i normalitzada del sexe.

És molt diferent PARLAR sobre sexualitat, sobre sentiments, sobre desitjos i sensacions a VEURE escenes explícites de sexe purament físic. El primer estructura un model de sexualitat que ajudarà a afrontar de manera sana les primeres experiències. El segon impacta fortament en el cervell, encara no format, creant, a més, una imatge reduccionista del sexe.

Parlar sobre sexe és molt més que explicar com és la reproducció humana, com es posa un preservatiu o quins són els mitjans anticonceptius. Parlar sobre sexe és, sobretot, ensenyar a estimar i estimar-se, a veure a l’altre en la seva globalitat, a que, tant en les relacions estables com en les trobades fortuïtes ha de tenir cabuda la sensualitat, la tendresa i, sobretot, el respecte.