QUÈ ÉS UNA TERÀPIA
Cada vegada hi ha més acceptació social de la psicoteràpia i va calant la idea que davant d’un problema psicològic és preferible aquesta opció que els fàrmacs. No obstant això, el desconeixement de què és el que ens podem trobar en aquest entorn dificulta que la persona decideixi donar aquest primer, i sempre complicat, pas.
La primera reticència ve de la creença que una psicoteràpia és cara i eterna. L’evidència científica ens diu que no és així. Molts trastorns són resolts en un màxim de tretze sessions i no pocs en menys, especialment els que s’ha consultat per ells poc després del seu inici.
La veritat és que triguem molt en sol·licitar atenció psicològica. Les dades ens diuen entre dos i set anys. De fet, no és infreqüent que davant la pregunta “des de quan estàs així?” la persona contesti que creu que des de sempre. I durant aquest temps el problema s’ha anat complicant i enredant amb altres circumstàncies i trastorns tant psicològics com físics i socials.
Triguem, entre altres coses, perquè abans hem intentat de tot. Fer esport (és saníssim, però, contràriament al que moltes persones asseguren, córrer no te traurà una depressió ni impedirà que la tinguis), millorar l’alimentació (el mateix que es pot dir de l’esport), demanar consell a l’herbolari (millor no dic res) i més del mateix.
L’alternativa predilecta abans d’acudir a la psicòloga sol ser anar a fer un cafè amb una amiga. Aquesta amb qui t’entens tan bé i que després d’haver xerrat amb ella et sents com a nova. I sí, és una activitat molt recomanable per a la salut mental. Però les habilitats comunicatives d’una persona no són equiparables a el coneixement científic d’una psicòloga. No és el mateix.
Pensem que anar al psicòleg és anar a parlar, i sí, es parla. Però es fan més coses. Just aquestes que marquen la diferència entre mantenir un problema i resoldre’l.